De la Cursa CEC Val d'Aran d'avui

Es ben possible que molts dels esquiadors que han participat avui en la Cursa CEC – Val d’Aran no hagin marxat contents. A mes enguany puntuava a la Copa del Mon i això nomes ja dona dret a esperar un nivell, un “llisto alt” com si diguéssim.

Tots ells han vingut a la Vall d’Aran sabedors que es un lloc ideal per l’esqui de muntanya. Sabedors també que el C.E.C. ho sap fer be i que el itinerari triat era el millor entre els mes bons. Tenien la mateixa il•lusió que els membres de l’organització i que tots els que d’una manera o d’altra hi col•laborem: que surtis be.

A l’hora de la veritat s’ha marcat un itinerari de “supervivència” o casi, també s’ha tingut que fer un tall de cursa que a mes d’un l’hi aura sabut greu.

Motius: la nevada, moltes hores seguides. Divendres nit, tot dissabte, diumenge. Gruixos importants. Nivell “5” a l’escala aquella que no mirem mai. Les condicions de la muntanya serioses ja de sortida, i canviant a severes als darrers dos cents metres de pujada. Vent, fred, boira.. que us diré.

Segurament ja els arbits d’ací a poc trauran conclusions i ens diran que s’ha fet be i que cal fer millor. Però ara, i ací, lo que toca es un aplaudiment, un visca pels corredors que han pujat aquelles costes i també per l’organització, que malgrat tot ho ha fet possible.

andreu. Lleida, 29-01-2006